Territori

Osona s'organitza en quatre Àrees Bàsiques de Serveis Socials que donen cobertura als més de 160.000 habitants de la comarca. Compten amb més de 50 professionals distribuïts per 50 punts d'atenció a cada un dels ajuntaments d'Osona.

Des del municipi més petit fins al més gran, els serveis socials s'organitzen respectant les àrees geogràfiques naturals: Lluçanès, Vall del Ges, Voltreganès, Bisaura, Cabrerès, Roda de Ter, Torelló, Centelles, Manlleu, Vic, els municipis del centre de la comarca i els que formen part de la Mancomunitat la Plana.

Context demogràfic

Segons les dades oficials del padró, a 1 de gener de 2023 a Osona hi havia 167.506 ciutadans i ciutadanes empadronats i una densitat total (bruta) de 134,52 hab./km².

La comarca està formada per 50 municipis que tenen característiques molt diverses, tant en volum com en densitat. Així, Vic i Manlleu suposen més del 40% de la població de la comarca (Vic sol és el 28,8%). Són municipis amb força densitat de població però encara hi ha municipis que amb molt poca població són molt més densos, com ara Roda de Ter i Sant Hipòlit de Voltregà.

Aquestes grans desigualtats es mostren en part a la taula següent, ja que sense l'efecte de Vic i Malleu Osona és una comarca molt poc densa.

Des de l'any 2019, la comarca ha augmentat en 6.685 hab. amb una taxa de creixement positiva (+3,99%).

La població d'Osona es distribueix de manera quasi exacta entre homes (84.323) i dones (83.183) de manera que en conjunt no es detecta feminització ni masculinització poblacional.

Estrutura d’edats

En conjunt l'estructura de població d'Osona per edats és molt similar a la del conjunt de Catalunya, on el gran gruix de la població se situa en les edats centrals (35 a 64 anys).

• Així, el grup de població amb més pes és el que té entre 35 a 64 anys (44,3%)
• El segon grup més nombrós és el de persones joves de 15 a 34 anys (22,3%), però en aquest cas, entre els 20 i 24 i entre els 25 i 29 anys s'observa un aprimament del volum de població. Cal tenir present que es tracta d'edats d'inici d'emancipació i finalització dels estudis superiors.
• La població infantil suposa el 13,2%.
• Cal dir que la Gent Gran, major de 65 anys són el 20% de la població, entre els quals els que superen els 75 anys són pràcticament la meitat 9,8%.

Taxes d'estrangeria

En 2023, el 17,68% de la població empadronada a Osona és de nacionalitat estrangera, i el 14,0% de nacionalitat extracomunitària. Un tret específic d'Osona és que una gran part població estrangera té nacionalitat africana (9,3%) sent la resta de nacionalitats molt més minoritàries, també la població de nacionalitat d'Amèrica del Sud.

A nivell territorial, els percentatges però són molt diferents. Així, a Vic i Manlleu 1 de cada 4 ciutadans i ciutadanes són estrangers extracomunitaris (24,7%) mentre que a la resta d'Osona és el 6,4%, és a dir un terç.

Envelliment de la població

En 2022 Osona té un índex d'envelliment d’un 129,64% en les dones i un 95,59% en els homes, és a dir hi ha 119 dones majors de 65 anys per cada 100 dones menors de 15 anys i 95 homes majors de 65 anys per cada 100 homes de menys de 15 anys.

La població gran però esta força sobreenvellida, doncs el 49,02% té 75 anys i més.

Els efectes en els indicadors d'envelliment secundaris i que són especialment útils per l'anàlisi del mercat laboral i de protecció social, arrosseguen aquests efectes.

D'una banda, l'índex de dependència global, és a dir, la càrrega que la població inactiva suposa per a la població potencialment activa és del 51,67%. Concretament, de cada 100 persones en edat activa 52 són persones inactives, de manera que la població inactiva té força pes sobre la potencialment activa.

Al seu torn, cal tenir present que Osona en conjunt destaca per les dificultats de la població econòmicament activa de reemplaçar-se, és a dir, la relació entre la població propera a la jubilació (60-64 anys) i la població propera a incorporar-se al mercat laboral (15 i 19 anys).

Per cada 100 habitants de 15 a 19 anys hi ha 115,46 persones de 60 a 64 anys, de tal manera que la població potencialment activa decreix, ja que per cada 100 persones joves que potencialment poden entrar en el mercat de treball en surten 115 persones quan es jubilen.

Com és lògic, seguint tot el comentat en el present capítol, les diferències territorials són importants.

Dades econòmiques d'Osona

En relació a Catalunya, la comarca genera un PIB per càpita de 29.600 euros el 2018, lleugerament per sota de la mitjana catalana (31.200 € per càpita). 

Pràcticament la meitat del PIB el generen Vic i Manlleu (48%), però la diferència entre els dos municipis en relació a las habitants és molt gran. Així, mentre que a Vic el PIB per habitant és de 42.300€ a Manlleu és menys de la meitat (18.800€). A més alguns dels municipis analitzats tenen un PIB per càpita molt baix, com és el cas de Roda de Ter (13.300€). En resum, Osona és una comarca amb una contribució mitjana en termes productius i que es caracteritza per grans desigualtats entre els seus municipis. 

En relació a l'atur, en el conjunt del territori de la Comarca d'Osona  s'estima que el 9,9% de la població activa registrada està a l'atur. En general, des de 2015 s'observava un progressiu decreixement que es va trencar en 2020, si bé en 2021 torna a observar-se aquesta baixada fins l'1 de cada 10 treballadors/es. Vic i Manlleu comparteixen nivells d'atur força més alts (12,5% de mitjana) que la resta del territori de la comarca (7,7% de mitjana). 

A Osona la contractació sol ser habitualment temporal més del 85% en funció del mes. Es tracta d'un nivell de temporalitat elevadíssim que sol ser-ho encara més a Vic i Manlleu, però que també és un tret diferencial de la resta d'Osona.

• Les dades actualitzades amb les que treballem a Osona, provenen de Creacció, concretament de l’Observatori Socioeconòmic d’Osona i de la informació reflectida a l’Informe de competitivitat de la comarca d’Osona.