Territori

Catalunya, i en particular les comarques d'Osona i el Lluçanès, continuen afrontant importants reptes socials i demogràfics que condicionen el benestar de la població i l'acció dels serveis socials. L'envelliment progressiu, l'augment de les desigualtats, les dificultats d'accés a l'habitatge, la vulnerabilitat d'alguns col·lectius i la transformació del mercat de treball configuren un context complex que requereix respostes coordinades i adaptades a les necessitats del territori.

Al mateix temps, Osona manté una economia dinàmica, amb una forta especialització industrial, especialment en el sector agroalimentari, que continua essent el principal motor de creixement i ocupació. Aquesta fortalesa econòmica conviu, però, amb desequilibris territorials, una elevada concentració de l'activitat empresarial i una estructura productiva que encara presenta limitacions en productivitat, innovació i disponibilitat de talent en determinats sectors estratègics.


L'anàlisi de la realitat social i econòmica del territori posa de manifest la necessitat de continuar impulsant polítiques públiques orientades a reduir les desigualtats, reforçar la cohesió social i garantir la igualtat d'oportunitats. En aquest context, Osona Acció Social continua treballant des de la proximitat i la coordinació amb els diferents agents del territori per donar resposta als nous reptes socials i contribuir al benestar de les persones.

Situació sociodemogràfica

Entre el 2000 i el 2025, la població d'Osona i el Lluçanès ha mantingut una tendència de creixement sostingut. A 1 de gener de 2026, segons dades Idescat, la població conjunta és de 173.076 habitants, dels quals 166.446 corresponen a Osona i 6.630 al Lluçanès. Aquest creixement s'ha produït en tres etapes: una primera dècada de fort increment demogràfic, una segona marcada per la desacceleració durant la crisi financera i una tercera de recuperació sostinguda a partir del 2015.

El creixement no ha estat uniforme arreu del territori. Vic continua sent el municipi que registra l'augment més important en termes absoluts, mentre que altres municipis han experimentat creixements desiguals. El principal motor d'aquest increment continua sent la immigració, que ha contribuït a prop del 90% del creixement demogràfic des de l'any 2000. Sense aquesta aportació, el territori hauria perdut població des del 2017, com a conseqüència de la baixa natalitat i del saldo natural negatiu. A més, prop del 40% dels naixements corresponen a mares de nacionalitat estrangera.

La població estrangera continua augmentant i contribueix de manera decisiva a l'evolució demogràfica i econòmica del territori. L'estructura d'edats mostra una elevada concentració de població estrangera entre els 20 i els 49 anys, mentre que la seva presència és molt reduïda a partir dels 60 anys. Aquest fet contribueix a esmorteir els efectes de l'envelliment de la població i a donar resposta a les necessitats de mà d'obra en diferents sectors econòmics.

Demogràficament, Osona i el Lluçanès presenten una estructura pròpia dels països d'Europa occidental, caracteritzada per una població envellida. Tot i que la immigració jove ha contribuït a frenar-ne l'impacte, l'índex d'envelliment continua situant-se en 116,9. Paral·lelament, augmenta la soledat entre la població gran: el 28% de les persones majors de 75 anys viuen soles, una realitat que evidencia la necessitat de continuar reforçant els serveis de suport, l'atenció comunitària i les polítiques de cures.

Renda, desigualtats i pobresa

L'última dada oficial disponible situa la renda mitjana neta per habitant a Osona en 15.205 € (2022), lleugerament per sota de la mitjana catalana (15.519 €). Territorialment, es mantenen importants desigualtats, amb rendes que oscil·len entre els 13.020 € de Manlleu i els 23.957 € d'El Brull. Si s'analitzen les dades per seccions censals, aquestes diferències encara són més pronunciades, amb zones de Manlleu i Vic que registren rendes al voltant dels 10.000 € per habitant.

Des del 2015, la renda mitjana a Osona ha augmentat un 26,1%, una evolució molt similar a la del conjunt de Catalunya (25,6%). Tot i aquest increment, les desigualtats internes també s'han accentuat: la diferència entre la renda més alta i la més baixa ha passat de 8.915 € l'any 2015 a 13.943 € el 2022. L'Informe de Competitivitat destaca que la renda mitjana, per si sola, no reflecteix la realitat social del territori, ja que les rendes més elevades tendeixen a ocultar les situacions de major vulnerabilitat.
En comparació amb la mitjana catalana, Osona i el Lluçanès continuen situant-se lleugerament per sota. Hi ha municipis amb una renda clarament inferior, com Manlleu (-16,1%) o Roda de Ter (-6,2%), mentre que d'altres, com El Brull (+54,4%), Gurb o Malla, presenten valors molt superiors a la mitjana catalana.

Pel que fa als salaris, el salari mitjà brut als municipis d'Osona i el Lluçanès va ser de 27.284,38 € l'any 2022, un 5,2% inferior al de Catalunya, tot i haver augmentat un 6,1% respecte del 2020. Les diferències salarials continuen sent significatives segons el sexe i l'edat. Les dones presenten un salari mitjà de 24.327,31 €, inferior a la mitjana comarcal en totes les franges d'edat, mentre que els menors de 25 anys registren un salari mitjà de 14.542,57 €, fet que evidencia la persistència de la bretxa salarial i de les desigualtats en el mercat de treball.

La precarietat laboral continua incidint en les situacions de pobresa. Tot i l'increment de la renda mitjana, la població que viu sota el llindar de la pobresa també ha augmentat. L'any 2022, la taxa de pobresa se situava en el 14,2%, gairebé dos punts percentuals per sobre del 2020. Aquesta realitat afecta especialment els menors d'edat (22,8%), seguits de la població adulta (13,6%) i de les persones de 65 anys i més (7%). L'Informe de Competitivitat posa de manifest que, malgrat la millora dels indicadors econòmics, les desigualtats i la vulnerabilitat social continuen sent un dels principals reptes del territori.

Crisi habitacional i augment de les violències masclistes

Actualment, dues de les situacions que més preocupen els serveis socials són les dificultats d'accés a l'habitatge i les violències masclistes, dues problemàtiques que requereixen una resposta coordinada entre els diferents agents del territori.

L'accés a un habitatge digne continua sent un dels principals reptes socials d'Osona i el Lluçanès. L'encariment dels preus de compra i de lloguer, la manca d'habitatge assequible i l'augment de situacions d'habitatge insegur o inadequat incrementen el risc d'exclusió residencial de moltes persones i famílies. En aquest context, durant el 2025 Osona Acció Social ha impulsat el Pla Comarcal d'Atenció al Sensellarisme 2025-2028, que estableix un model d'intervenció compartit per al conjunt de la comarca, orientat a reforçar la prevenció, la coordinació entre serveis i el desplegament de nous recursos d'atenció i allotjament. El Pla posa l'accent en la prevenció de la pèrdua d'habitatge, la detecció de situacions d'infrahabitatge i la consolidació d'un model d'acompanyament centrat en la persona.

Les violències masclistes continuen representant una realitat preocupant al territori. Durant el 2025, el Servei d'Informació i Atenció a les Dones (SIAD) va atendre 406 dones, de les quals el 63,9% ho van ser per situacions de violència masclista. Tot i el lleuger descens respecte a l'any anterior, la demanda es manté elevada i consolida el SIAD com a recurs de referència per a l'atenció, l'acompanyament i la recuperació de les dones. Paral·lelament, el Pla Comarcal d'Atenció al Sensellarisme també identifica la violència de gènere com un factor de risc d'exclusió residencial i incorpora la perspectiva de gènere en el model d'intervenció i en la planificació dels recursos.

Dades econòmiques d'Osona

El PIB per càpita d'Osona l'any 2022 (últimes dades disponibles) és de 32.350 €, fet que situa la comarca en la 15a posició entre les comarques catalanes. Tot i la millora dels darrers anys, continua situant-se per sota de la mitjana catalana. L'activitat econòmica es concentra principalment als municipis de Vic, Gurb i les Masies de Voltregà, que generen aproximadament dues terceres parts de la facturació comarcal. Aquesta concentració territorial i sectorial posa de manifest la necessitat de continuar avançant cap a un model econòmic més diversificat, resilient i competitiu.

La indústria continua sent el principal motor econòmic del territori i representa el 35,7% del Valor Afegit Brut (VAB), amb un pes molt destacat del sector agroalimentari. Aquesta especialització ha afavorit el creixement econòmic de la comarca, però també ha comportat una elevada dependència d'un nombre reduït de sectors i una demanda important de mà d'obra poc qualificada. Actualment, el 67,1% dels nous contractes corresponen a ocupacions elementals, mentre que Osona continua exportant talent qualificat, especialment en activitats vinculades a les tecnologies de la informació i als serveis professionals.

A desembre de 2025, el territori registrava 6.563 persones aturades, amb una taxa d'atur del 7,7%. Tot i la bona evolució del mercat de treball dels darrers anys, persisteixen desigualtats que afecten especialment les dones, les persones majors de 55 anys i la població d'origen estranger, col·lectius que continuen presentant més dificultats d'accés i permanència al mercat laboral.

La reforma laboral ha contribuït a reduir la temporalitat, però la contractació continua caracteritzant-se per una elevada rotació i per la concentració en ocupacions de baixa qualificació. Alhora, la productivitat de la comarca continua condicionada pel pes de les indústries de baixa tecnologia (59%, davant del 39,4% de Catalunya), un factor que limita la competitivitat i posa de manifest la necessitat d'avançar cap a un model productiu més diversificat, innovador i intensiu en coneixement.

Anar a l'inici