Territori
Catalunya, i en particular les comarques d'Osona i el Lluçanès, afronten grans reptes socials relacionats amb la pobresa, la desigualtat, la inclusió de col·lectius vulnerables, l'envelliment, la dependència i les violències masclistes. A més, la crisi habitacional agreuja l'exclusió social. L'anàlisi de la realitat es centra en tres àmbits clau: la situació sociodemogràfica, la renda i les desigualtats i la crisi d'habitatge amb l'augment de les violències.
Situació sociodemogràfica
Entre el 2000 i el 2024, la població d'Osona i el Lluçanès ha crescut en 43.125 persones, un augment del 34%, arribant als 169.725 habitants. Aquest creixement s'ha produït en tres etapes: una primera dècada de fort increment, una segona de fre durant la crisi financera (2010-2014) i una tercera de recuperació econòmica a partir del 2015.
El creixement no ha estat uniforme: Vic, Manlleu i Torelló són els municipis amb més augment absolut, mentre que Tona, Taradell i Centelles lideren el creixement relatiu. El principal motor d'aquest augment ha estat la immigració, que representa el 90% del creixement total. En canvi, el creixement natural (naixements menys defuncions) ha estat molt baix o negatiu des del 2017, agreujat per l'envelliment de la població.
La immigració ha arribat en dues grans onades: la primera entre 2000 i 2010, amb un salt de 4.936 a 22.894 persones estrangeres, i la segona a partir del 2015, amb una taxa d'estrangeria actual del 17,9%, superior a la mitjana catalana. Aquesta població es concentra sobretot a l'eix de la C-17, on hi ha més serveis i activitat econòmica.
Demogràficament, Osona i el Lluçanès tenen una estructura pròpia dels països d'Europa occidental, amb una població envellida que ha estat parcialment compensada per la joventut de la població estrangera (majoritàriament entre 20 i 49 anys). Això ha permès frenar l'augment de l'índex d'envelliment comarcal, que és de 116,9 (el 2009 era de 99).
A Catalunya, l'esperança de vida ha continuat creixent gràcies a les millores en la qualitat de vida, l'accés a la sanitat i als serveis públics i els avenços científics; el 2024 l'índex d'envelliment se situava en el 142,7%, gairebé el doble respecte al 1990.També augmenta el sobreenvelliment amb 16,2 persones de més de 85 anys per cada 100 majors de 65, dades que evidencien un repte demogràfic compartit amb altres regions europees.
Renda, desigualtats i pobresa
L'any 2022, la renda mitjana neta per habitant a Osona va ser de 15.205 €, lleugerament per sota de la mitjana catalana (15.519 €). Territorialment, destaquen notòries desigualtats, amb xifres que varien molt segons el municipi: de 13.020 € a Manlleu fins a 23.957 € a El Brull. A nivell de seccions censals, la desigualtat és encara més marcada, com mostra el cas de Manlleu i Vic amb rendes al voltant dels 10.000 €.
Des del 2015, la renda mitjana a Osona ha crescut un 26,1%, però també ho han fet les desigualtats. La diferència entre la renda més alta i la més baixa ha passat de 8.915 € el 2015 a 13.943 € el 2022.
A nivell català, Osona i el Lluçanès estan lleugerament per sota de la mitjana. Hi ha 17 municipis per sota, com Manlleu (-16,1%) o Roda de Ter (-6,2%), i altres clarament per sobre, com El Brull (+54,4%) o Gurb i Malla, al voltant d'un terç per damunt.
El salari mitjà brut als municipis d'Osona i el Lluçanès el 2022 va ser de 27.284,38 €, un 5,2% menys que el salari mitjà de Catalunya. Ha crescut un 6,1% des del 2020. Tot i això, hi ha diferències per ocupació, edat i sexe. Les dades mostren clarament dos col·lectius amb salaris significativament inferiors: les dones (24.327,31 €), i els menors de 25 anys (14.542,57 €).
La precarietat laboral contribueix a l'augment de la pobresa. Tot i l'augment de la renda, també ha crescut la població sota el llindar de la pobresa (ingressos inferiors al 60% de la mediana), amb una taxa del 14,2% el 2022, gairebé dos punts més que el 2020. Afecta sobretot els menors d'edat (22,8%), el grup amb un augment més alt després de la pandèmia. Entre els adults, la taxa és del 13,6%, i entre la gent gran, del 7%. Tot i que la taxa a nivell català és més alta, no pot passar desapercebut l'augment amb indicadors de comarca.
Crisi habitacional i augment de les violències masclistes
Actualment hi ha dues situacions de crisi que preocupen especialment els serveis socials i altres institucions.
La primera és l'augment de situacions de sensellarisme vinculades a la pèrdua d'habitatge, ocupacions irregulars o habitatges en males condicions. Tot i que Osona no presenta un gran nombre de persones dormint al carrer, segons la Diagnosi de 2023, sí que preocupen altres formes de sensellarisme, ateses pels serveis socials o recursos d'urgència. Tot i tenir dades només de recursos temporals, l'impacte de la manca d'habitatge social, els preus elevats i la dificultat d'accés per a col·lectius vulnerables, com les persones immigrants, condiciona el treball social diari. Les causes són estructurals, les respostes difícils i les conseqüències, greus.
La segona crisi és l'augment de les violències masclistes, evidenciat per l'increment d'intervencions i activacions de serveis d'urgència. En aquest sentit, destaca positivament la creació de dos recursos habitacionals temporals per a dones víctimes i els seus fills, amb un equip socioeducatiu que ofereix intervenció intensiva i acompanyament integral. Tot i la necessitat d'aquesta atenció, la seva intensitat sovint limita l'atenció a altres usuaris dels serveis socials.
Dades econòmiques d'Osona
El PIB per càpita d'Osona l'any 2024 és de 32.350 €, fet que la situa en 15a posició entre les comarques catalanes. Malgrat la millora, continua per sota de la mitjana catalana. L'economia es concentra territorialment en municipis com Vic, Gurb i Les Masies de Voltregà, que aporten dues terceres parts de la facturació comarcal. Aquest desequilibri, juntament amb una elevada concentració sectorial, defineix un model econòmic desigual i vulnerable.
La indústria representa un 35,7% del VAB comarcal i continua sent el motor econòmic del territori, amb el subsector agroalimentari com a protagonista. Tanmateix, aquesta especialització ha derivat en una dependència alta i una estructura laboral fràgil: el 67,1% dels nous contractes són d'ocupacions elementals, amb rotació elevada i baixos salaris. La comarca importa mà d'obra poc qualificada i exporta perfils amb formació superior, especialment dels sectors TIC i serveis professionals.
El mercat de treball ha assolit un màxim històric amb 76.954 llocs de treball, però l'atur es manté estable entre les 6.900 i 7.100 persones, sense millores destacables. Les desigualtats persisteixen, i col·lectius com les dones, les persones majors de 55 anys i la població estrangera continuen patint més dificultats d'ocupació.
Tot i la reducció de la temporalitat fins al 54,2% arran de la reforma laboral, predominen els contractes curts i inestables. A més, la productivitat laboral segueix sent baixa per l'alt percentatge d'indústries de baixa tecnologia (59% a Osona davant del 39,4% a Catalunya), fet que limita la competitivitat del model productiu comarcal.
- Les dades actualitzades amb les que treballem a Osona, provenen de Creacció, concretament de l'Observatori Socioeconòmic d'Osona i de la informació reflectida a l'Informe de competitivitat de la comarca d'Osona.
