Territori
A Osona, el 50 % del territori concentra el 95% de la població, mentre que l'altre 50% només té el 5% de la població de la comarca.
Els municipis de més de 10.000 habitants, Vic, Manlleu i Torelló, representen el 50,7% de la població comarcal, amb 87.060 habitants.
Situació demogràfica
La comarca d'Osona ha tingut en general un creixement de la població més elevat que el conjunt de Catalunya, però força desigual territorialment. Mentre l'entorn de Vic i l'eix de la C-17 han crescut molt per damunt de la mitjana, les zones més perifèriques han crescut per sota i fins i tot han perdut població.
Els municipis petits tenen un índex d'envelliment més elevat, així com un índex de dependència senil.
Els municipis més grans tenen una taxa d'estrangeria molt més elevada i la població és més jove. Tenen així un índex de dependència juvenil més alt però no una dependència global elevada.
L'any 2017 va ser el primer any on les defuncions van superar els naixements. La crisi econòmica va reduir l'arribada de població estrangera, però a partir del 2013 s'inicia una nova onada migratòria.
La pandèmia de la Covid-19 va disparar les defuncions durant el 2020 per sobre de la mitjana dels anys anterior, alhora que va frenar l'arribada de població d'altres països.
A Osona, les onades migratòries tenen un impacte en el creixement natural 4 anys després.
La taxa d'estrangeria a Osona de l'any 2025 (18,10%), que inclou la població amb nacionalitat estrangera nascuda o no a Catalunya, és una xifra sensiblement inferior a la catalana (18,74%). Ara bé, hi ha una diferència important pel que fa a la població nascuda a l'estranger amb nacionalitat espanyola, que a Catalunya té un pes més elevat, atès que a la resta de Catalunya hi ha molta més població originària de països sud-americans i aquest col·lectiu adopta la nacionalitat espanyola amb més freqüència.
La població estrangera es concentra principalment a les ciutats de més de 10.000 habitants, especialment a Vic i Manlleu, amb taxes d'estrangeria del 29,84% i del 24,99% respectivament.
Renda
La renda mitjana per habitant a Osona (15.205 €) es troba lleugerament per sota de la mitjana catalana. Des de l'any 2015, la renda mitjana neta per habitant s'ha incrementat a Osona un 26,1% (un 25,6% a Catalunya).
El nombre de llars ha crescut un 3,8%, amb grans diferències entre municipis.
El mercat immobiliari experimenta una tendència d'increment de preus tant en compravenda com en el lloguer.
Tot i tenir una accessibilitat global superior a la mitjana catalana (+8%), el 42% dels municipis d'Osona i el Lluçanès tenen greus dificultats d'accés als serveis, i en risc de despoblament.
Per grups de serveis públics, l'accessibilitat als Serveis de Seguretat (mossos i policia local, bombers i jutjats) són els menys accessibles.
Aquestes dades apunten a una realitat dual: bones condicions per a municipis mitjans i grans, però moltes dificultats per als petits nuclis rurals.
Context territorial
Osona té una posició estratègica per la seva proximitat a l'àrea metropolitana de Barcelona i la frontera francesa. Els eixos viaris i ferroviaris, com la C-17, la C-25 i la línia R3, doten el territori d'un gran potencial logístic i econòmic. Tot i així, només el 4,8% dels desplaçaments es fan en transport públic.
En aquest context, un dels grans reptes és la millora de la xarxa de transport públic comarcal que faciliti l'accés des de tots els municipis d'Osona, amb la línia ferroviària de l'R3 com a eix vertebrador.
Dades econòmiques d'Osona
El PIB per càpita d'Osona l'any 2024 és de 32.350 €, fet que la situa en 15a posició entre les comarques catalanes. Malgrat la millora, continua per sota de la mitjana catalana. L'economia es concentra territorialment en municipis com Vic, Gurb i Les Masies de Voltregà, que aporten dues terceres parts de la facturació comarcal. Aquest desequilibri, juntament amb una elevada concentració sectorial, defineix un model econòmic desigual i vulnerable.
La indústria representa un 35,7% del VAB comarcal i continua sent el motor econòmic del territori, amb el subsector agroalimentari com a protagonista. Tanmateix, aquesta especialització ha derivat en una dependència alta i una estructura laboral fràgil: el 67,1% dels nous contractes són d'ocupacions elementals, amb rotació elevada i baixos salaris. La comarca importa mà d'obra poc qualificada i exporta perfils amb formació superior, especialment dels sectors TIC i serveis professionals.
El mercat de treball ha assolit un màxim històric amb 76.954 llocs de treball, però l'atur es manté estable entre les 6.900 i 7.100 persones, sense millores destacables. Les desigualtats persisteixen, i col·lectius com les dones, les persones majors de 55 anys i la població estrangera continuen patint més dificultats d'ocupació.
Tot i la reducció de la temporalitat fins al 54,2% arran de la reforma laboral, predominen els contractes curts i inestables. A més, la productivitat laboral segueix sent baixa per l'alt percentatge d'indústries de baixa tecnologia (59% a Osona davant del 39,4% a Catalunya), fet que limita la competitivitat del model productiu comarcal.
- Les dades actualitzades amb les que treballem a Osona, provenen de Creacció, concretament de l'Observatori Socioeconòmic d'Osona i de la informació reflectida a l'Informe de competitivitat de la comarca d'Osona.
